Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple: 

Encara no se sap qui farà el pregó de la Festa Major.
El partit se suspèn per culpa del vent.
Els veïns opinen que es circulava millor pel carrer abans del canvi de sentit.
Les urgències es centralitzaran en un sol hospital.