Generalment es fa servir el verb ser per expressar la situació d'un element en un lloc en un moment determinat. Això no obstant, s'usa el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova. Per exemple:

A la plaça hi havia l'alcalde (i no ...estava l'alcalde).
Que hi ha la Mercè? (i no Que està la Mercè?)
A la lleixa de sobre la impressora hi ha el tòner nou (i no ...està el tòner nou).

Ara bé, cal tenir en compte que quan es pregunta la localització o l'existència d'un element definit (l'alcalde, la Mercè, el tòner nou) amb el verb haver-hi, la resposta es construeix amb ser-hi (i no amb estar). Per exemple:

—Que hi ha la Mercè? —Sí que hi és.
—Que hi ha el tòner nou, a la lleixa? —No, no hi és.

Aquestes preguntes també es poden formular amb el verb ser-hi, però llavors tenen una entonació diferent que cal marcar amb una coma. Per exemple:

—Que hi és, la Mercè?
—Mira a la lleixa... Que hi és, el tòner nou?