Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

desgràcia

f. [LC] Cas o esdeveniment funest. Si d'aquesta caiguda es mor, quina desgràcia! Una desgràcia no ve mai sola. Aquest cavall desbocat farà una desgràcia.
f. [LC] Sort adversa, funesta. Tenir algú desgràcia en tot el que emprèn. Estar de desgràcia. Portar desgràcia a algú. Jugar amb desgràcia. Si tenim la desgràcia que ens trobi, no sé pas com ens en podrem desempallegar. Per desgràcia, em va caure i se'm va rompre.
f. [LC] Sèrie d'esdeveniments funestos que cauen sobre algú, mal que és un motiu perpetual d'aflicció, de sofriment, etc. Té la desgràcia de ser orfe. Aquesta malaltia ha estat la seva desgràcia.
f. [LC] Pèrdua de la gràcia o el favor d'algú. Un favorit caigut en desgràcia.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions