Generalment es fa servir el verb ser per expressar la mera situació d'algú o alguna cosa en un lloc, però si s'hi vol afegir un matís de permanència o durada, se sol utilitzar el verb estar. Per exemple:

Els llibres van ser al calaix fins a final de curs. (simple descripció)
Els llibres van estar-se en el calaix fins a final de curs. (èmfasi en la permanència)

De vegades, a la frase hi ha també un sintagma preposicional que expressa una propietat del subjecte. En aquests casos, si el locatiu es troba just darrere del verb la tria entre ser i estar depèn del valor que es vulgui fer destacar. Ara bé, si l'element que hi ha darrere del verb no és el locatiu, aleshores només es pot fer servir el verb estar. Per exemple:

En Jordi era al costat del cotxe de bocaterrosa. (descripció)
En Jordi estava al costat del cotxe de bocaterrosa. (permanència)
En Jordi estava de bocaterrosa al costat del cotxe.