Per expressar una realitat que ja no és possible o una condició irrealitzable es fa servir el condicional perfet.

Aquest temps verbal apareix en l'oració principal de les oracions condicionals i de les oracions concessives, que són aquelles que indiquen un obstacle o una dificultat que no impedeix la realització d'allò que expressa l'oració principal. Per exemple:

Si haguessis vingut a la festa, t'haurien convidat a una beguda. (condicional)
Encara que haguessis vingut, no hauríem pogut estar per tu. (concessiva)

En alguns parlars, de vegades, aquesta mena d'oracions també es formen amb el plusquamperfet de subjuntiu en la part principal. Per exemple:

Aquest ús del plusquamperfet de subjuntiu en l'oració principal és propi de registres informals. En els registres formals és preferible l'ús del condicional perfet:

Si haguessis vingut a la festa, t'haurien convidat a una beguda.

També s'usa el condicional perfet en oracions condicionals simples, en què no hi ha cap conjunció condicional. Per exemple:

Travessar el riu ens hauria fet anar malament (i no Travessar el riu ens hagués fet anar malament).
Aquesta tasca no hauria estat possible sense la vostra col·laboració (i no Aquesta tasca no hagués estat possible sense la vostra col·laboració).