FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Un son tranquil, reparador. Tenir el son fort, lleuger. Agafar el son. Perdre el son [...]
El mot son és masculí quan designa l'estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Per exemple:
Va agafar el son de seguida.
He sentit un soroll i he perdut el son de cop [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son.
S'escriu són en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del matí [...]
Estat fisiològic que constitueix el període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. És un estat funcional recurrent i reversible que depèn d'una modificació de les relacions de [...]
Unitat de mesura d'intensitat acústica o de nivell de sensació sonora que correspon a la intensitat d'un so de 1 000 Hz, que està 40 dB per sobre del llindar d'audició. [...]
Estat de repòs corporal i d'activitat cerebral particular, recurrent i reversible, caracteritzat per la reducció de la consciència i la voluntat i la disminució de les funcions orgàniques, amb un cicle sotmès a un ritme circadiari. [...]
m 1 [sonido] so. Al son de la guitarra, al so de la guitarra. 2 fig i p fr [noticia] rumor, veu f, rum-rum, bum-bum. 3 fig i p fr [modo] manera f. Lo haremos a este son, ho farem d'aquesta manera. 4 fig i p fr [pretexto] pretext, excusa f. 5 ¿a qué son? (o ¿a son de qué?) per quins cinc (o set [...]
