Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
Les formes del present de subjuntiu del verb fer són les següents:
faci
facis
faci
fem
feu
facin
En conseqüència, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, per a les tres persones del singular, ni la forma fagin, per a la tercera persona del plural.
[...]
Les formes auxiliars del verb haver que es fan servir per formar la primera i segona persones del plural del perfet de subjuntiu són hàgim i hàgiu. Per exemple:
Quan ens hàgim instal·lat, farem un sopar d'inauguració.
Espero que hàgiu après la lliçó.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també [...]
Les formes més generals de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser són les següents:
fos o fora
fossis o fores
fos o fora
fóssim o fórem
fóssiu o fóreu
fossin o foren
Les variants amb essa al radical (sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin i siguera, sigueres, siguera [...]
Mode marcat per l'actitud subjectiva del parlant i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, temor, possibilitat, desig o voluntat. [...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb cabre o caber són les següents:
cabés
cabessis
cabés
cabéssim
cabéssiu
cabessin
Cal evitar, doncs, les formes capigués, capiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]
