Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

verdad

f
1 veritat. Dijo toda la verdad, va dir tota la veritat. Un acento de verdad, un accent de veritat. Las verdades científicas, les veritats científiques.
2 veritat. Amar la verdad, estimar la veritat.
3 a decir verdad (o la verdad sea dicha) a dir veritat, si hem d'ésser francs.
4 bien es verdad que... la veritat és que... (o la veritat...)
5 cantarle (o decirle) a uno cuatro verdades (o las verdades del barquero) cantar les veritats a algú.
6 de verdad de veritat.
7 ¿de verdad? de debò?, de veritat?
8 de verdad de la buena de debò, de bo de bo.
9 en verdad en veritat.
10 es la pura verdad és la pura veritat.
11 es verdad és veritat.
12 faltar a la verdad faltar a la veritat.
13 las verdades amargan les veritats són amargues.
14 la verdad al desnudo la veritat nua.
15 jurar decir la verdad, solo la verdad y nada más que la verdad jurar de dir la veritat, només la veritat i res més que la veritat.
16 ¿no es verdad? no és veritat?, no és cert?
17 si bien es verdad que bé que, encara que.
18 solo la verdad ofende les veritats ofenen.
19 una verdad como un puño (o como un templo) una veritat com una casa [de pagès].
20 ¿verdad? veritat?
21 verdad de Perogrullo poca-soltada, bajanada, tòpic.
22 verdad es que... [es verdad que] és veritat que....
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions