Optimot. Consultes lingstiques - Llengua catalana

descomponer

[Se conjuga como: poner]
v tr
1 [desordenar] desordenar, desorganitzar, desarranjar.
2 [separar los elementos de un todo] descompondre. Descomponer las molculas, descompondre les molcules.
3 [un mecanismo] descompondre, desbaratar, desarmar.
4 fig [irritar] irritar, sulfurar.
5 fig [transformar] desfigurar, trasmudar. El terror descompuso su cara, el terror desfigur la seva cara.
6 fig trastornar. Me descompone ver que an pasan cosas como estas, em trastorna de veure que encara passen coses com aquestes.
7 fig desbaratar. Descomponer el vientre, desbaratar el ventre.
8 fig regirar. Descomponer el estmago, regirar l'estmac.

v pron
9 [corromperse] descompondre's.
10 [mecanismo] desarmar-se, descompondre's, desmuntar-se.
11 fig [irritarse] irritar-se, encolerir-se.
12 fig descompondre's, trastornar-se. Me descompongo cuando veo tanto sufrimiento, em descomponc quan veig tant de sofriment.
13 fig [el rostro] descompondre's, desencaixar-se.
14 fig regirar-se. Se me descompuso el estmago, se'm va regirar l'estmac.
15 fig desbaratar-se. Descomponerse el vientre, desbaratar-se el ventre.
Enciclopdia Catalana
Abreviacions