L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:

Oh, i tant, que vindrà! Que no el coneixes?

Paral·lelament, també es pot reforçar l'afirmació amb la interjecció oi, que equival a 'sí' i que és pròpia de determinades zones del domini lingüístic: oi, i tant.

Aquestes dues formes són preferibles a la forma reduïda oi tant, tot i que també es documenta.

D'altra banda, hi ha altres maneres d'expressar una afirmació, com ara naturalment, evidentment o per descomptat.