En les oracions condicionals, la conjunció si pot anar seguida de verbs tant en mode indicatiu com en subjuntiu. Segons el mode i el temps del verb de l'oració condicional, la probabilitat que s'expressa serà més o menys propera a la realitat. 

Si es fa servir el mode indicatiu, la condició es planteja com a possiblement vertadera. La probabilitat que sigui certa és superior si el temps usat és el present. Per exemple:

Si ve a la festa, estarem molt contents. (present d'indicatiu, 'és probable que vingui')
Si ha vingut a la festa, estarem molt contents. (perfet d'indicatiu, 'no sabem si ha vingut')

 

En canvi, amb el mode subjuntiu es fa referència a una condició que el parlant interpreta com a falsa o improbable. Per exemple:

Si vingués a la festa, estaríem molt contents. (present de subjuntiu, 'no sabem si vindrà')

També es pot usar l'imperfet d'indicatiu per expressar una situació que el parlant considera que difícilment es produirà, però aquest ús és propi sobretot de registres formals:

Si la nostra cap revisava l'informe, no estaria gens d'acord amb aquest paràgraf.

Finalment, es pot fer servir el plusquamperfet de subjuntiu per expressar una situació irreal del passat, és a dir, una situació que no s'ha produït. Per exemple:

Si hagués vingut a la festa, hauríem estat molt contents. ('no ha vingut')

 

Encara que estava cansada... o Encara que estigui cansada...?   Correlacions verbals en oracions concessives  

Oracions condicionals i concessives: temps verbal   Condicional perfet o pretèrit plusquamperfet de subjuntiu?   hauria vingut o hagués vingut?