El verb beure presenta formes velaritzades en la primera persona del present d'indicatiu (bec) i en totes les persones del present de subjuntiu (begui), el passat simple (begué), l'imperfet de subjuntiu (begués) i el participi (begut).

Altres verbs que també tenen formes velaritzades en aquests temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:

També presenten formes velaritzades verbs com moldre, entendre, fondre, prendre, pondre i respondre, exceptuant el participi, que és irregular (molt, entès, fos, pres, post, respost).

Altres verbs amb formes velaritzades són els següents:

• El verb escriure i els seus derivats tenen formes velaritzades en el present d'indicatiu (escric), el present de subjuntiu (escrigui) i l'imperfet de subjuntiu (escrigués). Cal tenir en compte que en el passat simple alternen les formes velaritzades (escrigué) amb les no velaritzades (escriví), i que el participi no és velaritzat (escrit).

• La majoria de verbs que tenen la marca -s en la segona persona de l'imperatiu presenten una forma velar en la segona i cinquena persona d'aquest temps. Per exemple, dir (digues, digueu), poder (pugues, pugueu), tenir (tingues, tingueu).

• El verb voler té formes velaritzades en l'imperatiu (vulgueu), el present de subjuntiu (vulgui), el passat simple (volgué), l'imperfet de subjuntiu (volgués) i el participi (volgut).

• El verb cabre té formes velaritzades en el present de subjuntiu (càpiga); i el verb saber té formes velaritzades en el present de subjuntiu (sàpiga) i en l'imperatiu (sapigueu).

• El verb ser té formes velaritzades en la primera del present d'indicatiu (soc), en el present de subjuntiu (sigui) i en la variant sigut del participi, però no en el passat simple (fou) ni en l'imperfet de subjuntiu (fos).