Superar-se, anant més enllà. Una cosa que es produeix en un medi, arribar a ésser coneguda, a tenir conseqüències, en un altre medi.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [ultrapassar] trascender (o transcender). v intr 2 [divulgar-se] trascender (o transcender).  [...]

1 v. tr. ultrapassar. 2 v. intr. repercutir, saber-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Qualitat de transcendent. Allò que és transcendent. Déu és la transcendència per antonomàsia. Acció de transcendir o transcendir-se. La transcendència és una possibilitat humana permanent. [...]

transcendir a l'exterior. Entre mi pensava que m'enganyaven.  [...]

[Se conjuga como: defender] v intr 1 [oler] flairar, fer olor. 2 [divulgarse] transcendir. Procuraron que no trascendiera la noticia, van procurar que no transcendís la notícia. 3 transcendir. Los hechos ocurridos no trascenderán a otros departamentos, els fets esdevinguts no transcendiran a d [...]

Sentiment religiós present de forma no específica en totes les societats i en tots els individus socialitzats, que els permet transcendir la seva natura biològica i que forma part de la condició humana. [...]

Doctrina segons la qual l'única cosa existent és la pròpia consciència i els seus continguts, i aquesta manca de tota possibilitat de transcendir el seu àmbit. Representa una radicalització de l'idealisme subjectivista. [...]

reflectir-se fer eco transcendir redundar deixar cua (o empremta) tenir efectes de retop tenir conseqüències Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]