L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple:

Ve a ser la mateixa cançó de sempre. (aproximatiu)
Ve a tenir els mateixos anys que jo. (aproximatiu)
El pis ve a costar uns 180.000 euros. (aproximatiu)
Aquest projecte ve a mostrar deu anys de feina. (culminació)
Després de mitja hora sense parar de parlar, em va venir a dir que volia la meva col·laboració. (argumentació)

Amb valor aproximatiu, també es pot fer servir el verb que apareix en infinitiu i afegir-hi l'adverbi aproximadament o les expressions més o menys, si fa no fa, una mena de. Per exemple:

Té aproximadament els mateixos anys que jo.
El pis costa, si fa no fa, uns 180.000 euros.