FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part extrema d'una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten. Retallar les vores d'un full. Les vores d'una ferida. Acostar-se a la vora d'un precipici. En heràld., línia que limita l'escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa. Terra que [...]
Conjunt de projeccions d'igual longitud i equidistants que hi ha a la cara apical dels enteròcits, dels quals augmenten la superfície d'absorció. [...]
Oclusió que es caracteritza per l'oposició de la vora incisiva de les dents anteriors de les arcades superior i inferior, efectuada una oclusió cèntrica. [...]
