Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
El nom d'una persona s'abreuja escrivint només la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del
cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han d'anar seguides d'un punt i l'espai corresponent. En
el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es manté l'accent en l'abre-
[...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, es comporten de la mateixa
manera que si els seguissin els mots sencers.
any de l'ed. any de l'edició
professors d'inst. professors d'institut [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Una abreviatura és un escurçament gràfic d'un mot o d'un sintagma, que es forma suprimint lletres
internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra.
1. L'asterisc indica que una forma és inadequada o poc recomanable.
Quan es tracta d'abreviatures d'un sol mot, les anomenem abreviatures [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
No s'ha de crear una abreviatura nova si ocupa
els mateixos espais que el mot sencer o gairebé els
mateixos.
* eur. euro
* obr. obra
* secc. secció
S'utilitzen, encara que no representin una economia significativa, algunes abreviatures consagrades
per l'ús.
loc. cit. loco citato
màx [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures que tinguin com a formant la part final del mot sencer tenen plural. En aquells casos
en què la formació del plural comporta la modificació de lletres, això s'ha de tenir en compte.
admdor. administrador admdors. administradors
Sr. senyor Srs. senyors
ctra. carretera ctres [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures corresponents als estrangerismes que han d'anar en cursiva es poden escriure en
rodona o en cursiva.
a. m. ante meridiem
op. cit. opus citatum
Una abreviatura pot anar en cursiva per altres criteris tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús
metalingüístic.
l'abreviatura [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures, com a representació escurçada d'un altre mot, no s'han de partir a final de ratlla.
Tampoc no s'ha de separar, en un canvi de ratlla, l'abreviatura del mot o de la xifra que acompanya.
La majoria de programes de tractament de textos inclouen combinacions de tecles que permeten [...]
Fitxa
6723/3Darrera versió: 11.06.2021
Títol
Abreviatures dels mesos de l'any
Resposta
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:gener: gen. febrer: febr. març: no s'abreuja abril: abr. maig: no s'abreuja juny: no s'abreuja juliol: jul. agost: ag. setembre: set. octubre: oct. novembre: nov. desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els textos publicitaris, etc.
Un altre sistema d'abreviació dels noms dels mesos són els codis. D'aquesta manera, s'abreugen també els mesos de març, maig i juny:
gener: GN febrer: FB març: MÇ abril: AB maig: MG juny: JN juliol: JL agost: AG setembre: ST octubre: OC novembre: NV desembre: DS
Tenint en compte, doncs, que hi ha dos sistemes a l'hora d'abreujar els mesos, cal adoptar un dels dos criteris (abreviatura o codis) i mantenir-lo al llarg d'un document per coherència.